Me lo dijo Pérez

Me lo dijo Pérez és un programa televisiu que uneix el gènere magazine amb el gènere de la comèdia de situació amb una durada aproximada d’uns noranta minuts. La seva estructura té diferents seccions on es realitzen entrevistes, actuacions musicals, comentaris d’actualitat, etcètera. Tot això enllaçat amb les diferents situacions viscudes per una família de classe mitjana molt peculiar: un pare, una mare, un fill, una filla, una àvia, un cunyat solter i una cosina vídua són, entre d’altres, alguns dels membres de la família Pérez. Malgrat que sovint s’hi uneixen altres cunyats, amb els seus corresponents fills, que viuen al mateix edifici del barri barceloní de Sants.

La família Pérez, com és natural, veu la televisió: uns molt i altres poc, uns s’ho empassen tot i altres no. Els seus gustos televisius no coincideixen, però tots opinen que en alguns programes on s’entrevista a famosos, els presentadors es queden curts i no pregunten allò que a la gent li interessa, allò que ells preguntarien.

Un bon dia, la família Pérez escriu una carta a les diferents cadenes de televisió exposant la seva opinió. Plantegen la possibilitat de realitzar programes on famílies com la seva puguin expressar els seus dubtes i opinions sobre qüestions que es veuen i se senten habitualment a la televisió. La única cadena que els respon és Telecinco, que està interessada en crear un espai televisiu amb les característiques que els Pérez els havien exposat. Els directius de Telecinco proposen que sigui la pròpia família Pérez la que faci de conductora del programa. Per facilitar les coses i resoldre els problemes d’espai s’opta per retransmetre el programa des de la seva casa, on la cadena hi instal·la la infraestructura.

L’entorn és la pròpia llar, per tal que tant ells com els famosos s’hi puguin sentir còmodes i oblidar-se que estan sortint per la televisió. Per altra banda els Pérez volen que la seva vida pugui continuar amb normalitat, sense que la transmissió en directe pugui interferir-hi. D’aquesta manera, la família farà la seva vida normal durant la setmana, però haurà d’atendre les trucades que realitzaran els telespectadors i fer les invitacions oficials als famosos que l’audiència sol·liciti.

De fet els Pérez són gent normal que tenen els mateixos problemes que tothom. Però, la seva peculiaritat, potser radica en què setmanalment reben a casa la visita de famosos als que entrevisten i amb els que comparteixen la seva vida quotidiana.

Me lo dijo Pérez tindrà diverses seccions en les que es parodiaran les entrevistes, actuacions musicals i altres seccions que existeixen en altres programes de televisió: “Como está el patio esta semana” (premsa del cor), debats, trucades telefòniques, “Ser famoso con los Pérez” (oportunitat per nous valors artístics), “El orgullo de llamarse Pérez” (petites ressenyes de famosos amb el cognom Pérez).
Els Pérez no tenen chacha: Tenen una senyora que fa hores netejant un cop per setmana, que és la mateixa que fa neteja a l’escala del bloc. Amb el rebombori de tenir la televisió a casa, Telecinco els ha posat una dona de la neteja extra, que no agrada a la família. Cada setmana en ve una de nova, però no els n’agrada cap: la que és lenta, perquè és lenta; la que és bruta, perquè és bruta… Només n’hi ha una que els agrada, i dura dues setmanes, però a la tercera decideix marxar, perquè a ella no li agrada la família Pérez.

El programa no té l’audiència esperada i es retira de la graella de programació de Telecinco al cap de quatre capítols.

Capítol 1:

 

Capítol 2:

 

Capítol 3:

Capítol 4:

 

3.5.1.1-Me-lo-dijo-Perez_LQ 3.5.1.2-Me-lo-dijo-Perez_LQ 3.5.1.3-Me-lo-dijo-Perez_LQ 3.5.1.4-Me-lo-dijo-Perez_LQ

EMISSIÓ: a partir 17 de gener de 1999

IDEA: La Cubana

GUIÓ: Jordi Milán, David Castillo, Núria Furió, Miquel Casamayor

REPARTIMENT:
José Corbacho
Jaume Baucis
Santi Millán
Xavi Tena
Cati Solivellas
Filomena Martorell
David Ramírez
Ester Soto
Eli Iranzo
Neus Sanz
Xavi Saez
Yolanda Ramos
Carmen Losa
Francesca Sala

Direcció: Jordi Milán
Vestuari: Cristina López
Maquillatge: César Olivares, Núria Solé
Perruqueria: Maria Sánchez, Gemma Planchadell
Coreografia: Leo Quintana
Escenografia: Castells Plana
Utillatge: Jordi Bulbena
Producció: Victòria Sanz (La Cubana), Manuel J. Requena (Telecinco), Joan Bas, Jaume Banacalocha i Eugeni Margalló (Diagonal TV)
Realitzador: Jesús Segura

Fotografies
Audio