Cubana Marathon Dancing

La TrilogiaLa Cubana, després de La Tempestat (finals de 1987) pateix una petita crisis. Moltes de les persones que havien deixat les seves feines i estudis l’any 1983 per embarcar-se a l’aventura del teatre professional, ara volien tornar a les seves antigues ocupacions i deixar la companyia. Només van quedar quatre persones a l’equip: Mercè Comes, Carme Montornés, Mont Plans i Jordi Milán. Es vol continuar el projecte, però… com? i fent què?

Per descomptat no es podien oblidar els punts que havien marcat la trajectòria teatral de La Cubana i que eren fruit de l’experiència adquirida: l’experimentació sobre nous espais, donar la volta a situacions quotidianes, el joc, la sorpresa, les accions al carrer, la participació del públic… Tots aquests punts agradaven, i tots venien de gust tirar-los endavant. El millor doncs, era fer-ho tot: ampliar el ventall d’ofertes i fer un repertori fent un ménage-a-trois, tres espectacles que no tinguessin res a veure l’un amb l’altre, que fossin presentats en tres espais diferents i en els quals La Cubana feia tot el que li agrada fer: teatre al carrer, teatre en un espai tancat, i a més un joc de participació. Així es crea aquesta trilogia amb:

• Cubanades a la Carta (1988) – Accions al carrer
• Cómeme el Coco, Negro (1989) – Teatre dins el teatre
• Cubana, Marathon Dancing (1992) – Espectacle de participació

Idea i ArgumentCubana Marathon Dancing és un espectacle de participació. Es tracta d’una marató de ball amb orquestra inclosa. Una paròdia de la marató de la vida.
Una multinacional americana, Cubana Incorporated, es vol establir a Barcelona i necessita personal. En comptes de realitzar proves d’aptitud o tests psicotècnics, l’empresa organitza una marató de ball per escollir el personal de la seva empresa. Per a Cubana Incorporated per guanyar la marató de ball són necessaris els mateixos requeriments que demana una empresa als seus treballadors: concentració, constància, esforç, tenacitat, esperit de sacrifici, oblit del temps personal… Si el públic que hi participa aconsegueix ballar 24 hores seguides, l’empresa li obrirà les portes a una vida plena de luxes i compensacions.

Comença la marató. Es multipliquen els espais: dues vitrines de lloguer de parelles de ball per aquelles persones que hagin vingut soles o vulguin canviar de parella una estona, un bar d’aigües on es serveixen còctels fets amb aigües embotellades de tot el país, un espai per fumadors, una escola de ball pels que no en saben gaire i una cabina d’exhibició. Dos grans rellotges marquen el temps, que passa volant. I a l’escenari l’orquestra interpreta cançons de totes les èpoques amb cantants trets del bagul dels records. El president de “Cubana Incorpotated arriba i és rebut triomfalment amb l’himne de l’empresa.

El temps transcorre i la gent cau extenuada. Només aguanten els més forts, animats pels oradors que els prometen, una i altra vegada, un futur immillorable. Un neguit frenètic envaeix els participants per poder arribar a la meta. Hi ha hagut un excés d’energia compulsiva i es fonen els ploms i tot queda aturat. Al final Déu intervé: quan torna la llum, el públic, amb fum fins a la cintura i escoltant càntics angelicals, pot veure una visió celestial a la part alta de la sala: La santíssima trinitat, la verge i tots els sants acompanyats d’un exèrcit d’àngels que els reben. No han pogut guanyar la marató de l’empresa però s’ha guanyat una altra marató: la marató de la vida. Déu parla i els ofereix començar una altra marató. Es pot escollir entre anar a l’infern o al cel, però en tots dos casos s’han d’esforçar i lluitar per aconseguir un lloc i poder prosperar. La gent surt del recinte: comença una nova etapa per tots.

Mira’t l’espectacle aquí: