Cubana Marathon Dancing

La TrilogiaLa Cubana, després de La Tempestat (finals de 1987) pateix una petita crisis. Moltes de les persones que havien deixat les seves feines i estudis l’any 1983 per embarcar-se a l’aventura del teatre professional, ara volien tornar a les seves antigues ocupacions i deixar la companyia. Només van quedar quatre persones a l’equip: Mercè Comes, Carme Montornés, Mont Plans i Jordi Milán. Es vol continuar el projecte, però… com? i fent què?

Per descomptat no es podien oblidar els punts que havien marcat la trajectòria teatral de La Cubana i que eren fruit de l’experiència adquirida: l’experimentació sobre nous espais, donar la volta a situacions quotidianes, el joc, la sorpresa, les accions al carrer, la participació del públic… Tots aquests punts agradaven, i tots venien de gust tirar-los endavant. El millor doncs, era fer-ho tot: ampliar el ventall d’ofertes i fer un repertori fent un ménage-a-trois, tres espectacles que no tinguessin res a veure l’un amb l’altre, que fossin presentats en tres espais diferents i en els quals La Cubana feia tot el que li agrada fer: teatre al carrer, teatre en un espai tancat, i a més un joc de participació. Així es crea aquesta trilogia amb:

  • Cubanades a la Carta (1988) – Accions al carrer
  • Cómeme el Coco, Negro (1989) – Teatre dins el teatre
  • Cubana, Marathon Dancing (1992) – Espectacle de participació

 

Idea i ArgumentCubana Marathon Dancing és un espectacle de participació. Es tracta d’una marató de ball amb orquestra inclosa. Una paròdia de la marató de la vida.
Una multinacional americana, Cubana Incorporated, es vol establir a Barcelona i necessita personal. En comptes de realitzar proves d’aptitud o tests psicotècnics, l’empresa organitza una marató de ball per escollir el personal de la seva empresa. Per a Cubana Incorporated per guanyar la marató de ball són necessaris els mateixos requeriments que demana una empresa als seus treballadors: concentració, constància, esforç, tenacitat, esperit de sacrifici, oblit del temps personal… Si el públic que hi participa aconsegueix ballar 24 hores seguides, l’empresa li obrirà les portes a una vida plena de luxes i compensacions.

Comença la marató. Es multipliquen els espais: dues vitrines de lloguer de parelles de ball per aquelles persones que hagin vingut soles o vulguin canviar de parella una estona, un bar d’aigües on es serveixen còctels fets amb aigües embotellades de tot el país, un espai per fumadors, una escola de ball pels que no en saben gaire i una cabina d’exhibició. Dos grans rellotges marquen el temps, que passa volant. I a l’escenari l’orquestra interpreta cançons de totes les èpoques amb cantants trets del bagul dels records. El president de “Cubana Incorpotated arriba i és rebut triomfalment amb l’himne de l’empresa.

El temps transcorre i la gent cau extenuada. Només aguanten els més forts, animats pels oradors que els prometen, una i altra vegada, un futur immillorable. Un neguit frenètic envaeix els participants per poder arribar a la meta. Hi ha hagut un excés d’energia compulsiva i es fonen els ploms i tot queda aturat. Al final Déu intervé: quan torna la llum, el públic, amb fum fins a la cintura i escoltant càntics angelicals, pot veure una visió celestial a la part alta de la sala: La santíssima trinitat, la verge i tots els sants acompanyats d’un exèrcit d’àngels que els reben. No han pogut guanyar la marató de l’empresa però s’ha guanyat una altra marató: la marató de la vida. Déu parla i els ofereix començar una altra marató. Es pot escollir entre anar a l’infern o al cel, però en tots dos casos s’han d’esforçar i lluitar per aconseguir un lloc i poder prosperar. La gent surt del recinte: comença una nova etapa per tots.
2.7.1.7-Cubana-Marathon-Dancing_LQ 2.7.1.6-Cubana-Marathon-Dancing_LQ 2.7.1.5-Cubana-Marathon-Dancing_LQ 2.7.1.4-Cubana-Marathon-Dancing_LQ 2.7.1.3-Cubana-Marathon-Dancing_LQ 2.7.1.2-Cubana-Marathon-Dancing_LQ 2.7.1.1-Cubana-Marathon-Dancing_LQ

ESTRENA: 3 de juliol de 1992 al Mercat de les Flors de Barcelona

LLOCS ON S’HA REPRESENTAT: Barcelona

PERÍODE: Juliol 1992

REPRESENTACIONS: 30

ESPECTADORS: 30.000

IDEA I GUIÓ: Jordi Milán, Santi Millán i José Corbacho.

REPARTIMENT:
Carme Montornés
Mercè Comes
Mont Plans
Anna Barrachina
Sílvia Aleacar
Miquel Crespi
José Corbacho
Jaume Baucis
Santi Millán
Xavi Tena
Jordi Milán

I també:
Maria José Pérez
Filomena Martorell
Leo Quintana
Esther Soto
Genís Hernàndez
Carles Candel
Carmeta Milà
Tere Duró
Neus Sanz
Mercè Gascón
Pilar Arcas
Eli Iranzo
Jordi Muixí
Maria Cinta Compte
Joan Carles Alegre
Josep Milán
David Ramírez
Jordi Comelles
Mertxe Cisteró
Ton Plans
Jaume Muntaner
Isidre Olmo
Francesca Piñón
Gregorio Rodríguez
Caterina Solivellas
Eduard Alonso
Eva Lavilla
Julià Farràs
Eduard Sentís
Anika Villalonga
Emma

Ballarins:
Lluís Cussó
Francesc de Juan
Montserrat Clemete
Mercè Corbera
Roser Alcrudo
Ma. Rosa Martínez
Noelia Ortega
Ariadna Planes
Montserrat Cussó
Sílvia Martorell
Loli Pérez
Lourdes Llena
Rosa Ma. Martí
Mireia Coll
Jordi Alcrudo
Manuel Erruz
Pasqual Montfort
Bernat Fabregues
Ferran d’Armengol
Enric Grau
Josep Gilo
Miquel Molina
Jordi Pujol
David Segú

ORQUESTRA: Orquestra Eivissa

DIRECCIÓ: Jordi Milán

 

Fitxa tècnicaCol·laboració: Glòria Rognoni
Ajudant de direcció: José Corbacho
Caps tècnics: Juanjo Sánchez, Iago Utrilla
Actors tècnics: Pere Milán, Xavier Sentís, Ramon Artigas
Escenografia: Castells Planas (Cardedeu)
Assessor escenografia i disseny inflables: Al Victor
Realització inflables: Al Victor Produccions
Realització utillatge i Cortinatges: Teresa Icart, Begoña Simó
Realització rellotges: Albert Barreda
Fusteria: Oriol Cassó
Estructures metàl·liques: Mundus
Disseny vestuari: Cristina López
Disseny i realització vestuari empresa: Javier Estébanez
Assessor d’imatge i maquillatge: Joan Alonso
Perruqueria: La Cubana
Realització perruques: Damaret
Músiques originals de l’espectacle: Joan Vives
Coreografia: Leo Quintana
Disseny de llums: Salvador Sumsi, Joan Blancher
Tècnic de llums: Xavier Costa
Disseny de so: Manel Ibañez
Tècnic de so: Ramon Pérez
Realització de vídeo: Benecé Procuccions S.L.
Disseny gràfic: Raúl Pascuali
Fotografia: Antonio Nodar
Management: Anexa
Coordinació general: Carme Peris
Secretària: Mar López
Relacions públiques i premsa: Victòria Sanz
Ajudant de premsa: Montse Homs
Coordinació tècnica: Miquel Crespi
Producció Executiva: Santi Millán, Jaume Baucis

Les anècdotes generades per aquest espectacle van passar inadvertides per la companyia. Hi van haver una gran quantitat de problemes que es van patir durant tot el període de representacions. Aquests problemes, de tot tipus, però més aviat de caire polític i aliens a La Cubana, van fer que sense voler-ho la companyia es trobés entre dos focs.