Agua al Siete

Agua al Siete és una peça de cafè teatre original de Josep Perea. El popular crit que es feia als antics meublés serveix d’excusa per enllaçar números còmics i musicals on la mestressa d’un bordell explica al públic els detalls sobre la seva clientela: un torero, un diputat socialista, un repartidor de butà, etc. Un total de dotze personatges que entren i surten per la porta d’un peculiar meublé.

2.2.2.1-Agua-al-Siete_LQ

ESTRENA: Hivern 1982 al Jazz Drac’s Pub de Sitges.

LLOCS ON S’HA REPRESENTAT: Sitges.

PERÍODE: Hivern 1982-1983

REPARTIMENT:
Vicky Plana
Carme Montornés
Jordi Milán
Joan Ollé i Segura

DIRECCIÓ: Jordi Milán

Fotografies

Es va representar durant tot un hivern a un pub de Sitges que no estava en condicions per acollir espectacles. L’espai que s’utilitzava de camerino era la cambra dels comptadors on només hi cabien dues persones dempeus, a part de tots els vestits, perruques i maquillatge. Érem quatre actors, dels quals tres fèiem canvis de roba i perruques contínuament. Un dia, a mitja funció se’n va anar la llum del camerino. No hi veiem i ens vam haver de vestir, pentinar i maquillar a les palpentes. Quan vam sortir a fora i ens vam veure “les pintes” no vam poder aguantar-nos el riure….“Els sifons” van ser antològics.