Campanades de Boda

Perquè Campanades de Boda?

En tots els espectacles de La Cubana sempre pretenem demostrar que darrere de qualsevol esdeveniment quotidià sempre hi ha teatre.

En aquest cas, el tema escollit, els casaments, és un exemple molt evident d’aquest teatre quotidià. Han passat els anys, han canviat els costums, ens hem modernitzat, i tot i que ja no és necessari casar-se religiosament, quan ho fem pel civil continuem utilitzant la mateixa estructura i pompa de sempre: un guió i una posada en escena que tothom coneix a la perfecció i on tothom sap el paper que li toca interpretar. Tant se val la raça, les creences religioses, els diners, l’afiliació política o el sexe dels contraents: tothom acaba interpretant amb gran rigor escènic el seu personatge. Preparar un casament és en realitat com preparar un espectacle de teatre.

Campanades de Boda és una paròdia de “la gran paròdia” que tots fem per casar-nos. Un espectacle teatral que tots muntem i del qual acabem sent protagonistes. En definitiva: una comèdia-vodevil-costumista sobre casoris.

Preàmbul a la sinopsi: La Familia RiusLa Margarita i l’Hortènsia regenten una de les floristeries més conegudes de Barcelona des de fa tres generacions. Els avis, Florència Capdet i Francesc Rius, pagesos de Sant Vicenç dels Horts, es va traslladar a Barcelona a finals dels anys 70 i van muntar una petita floristeria a Les Rambles.

Quan van morir els pares, les dues filles es van encarregar de tirar el negoci endavant. Dues dones d’empenta que van convertir aquest petit negoci familiar en una gran empresa dedicada a les flors, coneguda a tota la província: Flors Rius.

La Margarita, la gran, és soltera. L’Hortènsia, la petita, es va casar amb en Paco Zamora, un policia nacional natural de Valladolid. Del matrimoni van néixer tres fills que van ser batejats, tal com marca la tradició familiar, amb noms de flors: Narcís, Violeta i Jacint.

Tot i que els tres fills han estudiat i tenen carreres universitàries, tots han acabat treballant al negoci familiar. Ara, la Violeta es casa. Ho fa amb en Vickram Sodhi, un actor indi que va conèixer precisament a Barcelona quan ell estava actuant de protagonista en un espectacle de Bollywood.

Sinopsi: Estructura de l’espectacle

L’espectacle es divideix en dues parts sense pausa:

A la primera La Cubana explica una historia des de l’escenari com a qualsevol comèdia convencional, fent servir la quarta paret (fet inusual en els anteriors espectacles de la companyia). Des de la sala d’estar d’una família normal, assistim a les hores prèvies del casament de la seva filla. Podem veure i escoltar moltes d’aquelles coses divertides que tots coneixem i fem abans d’un casament…

La família, propietària de una de les floristeries més conegudes de la ciutat, casa a la seva filla (afeccionada al teatre) amb un actor Indi molt conegut a Bollywood. El públic des de la seva butaca coneix tots els “intringulis” de la família i del casament. Les flors, els vestits, la distribució de les taules del convit: Tot són problemes! Per més inri, el regidor que els havia de casar es posa malalt i en el local escollit per a la cerimònia no els caben els convidats… i han de buscar-ne un altre a corre-cuita…

A la segona part, per sorpresa i utilitzant els recursos típics de la companyia, tot l’espai del teatre es transforma en sala de cerimònies i el públic es troba, de sobte, assistint com a convidat al casament des del pati de butaques.

Se’ls informa del perquè finalment s’ha escollit un teatre per a la cerimònia, i també que el casament es farà per videoconferència amb la Índia, amb la que estan a punt de connectar… Els wedding planners s’adonen que els colors del vestuari dels convidats no són els adients per competir amb els colors de la Índia, i els transformen ràpidament.

Al final tothom, tant uns com els altres, assisteixen divertits a través d’una connexió en directe i des d’una gran pantalla gegant, a la celebració del casament. Una gran cerimònia teatral en la que tots participem perquè coneixem el guió de memòria.